400 aniversari de la Carta Pobla

Portada del programa, corresponent a la firma del notari de la carta Pobla

Dissabte 1 d'Octubre

Presentació i lectura de la Carta Pobla

Després d'unes paraules de presentació de l'alcaldessa, na Fernanda Saiz Biosca, i per commemorar el 400 aniversari de la signatura de la Carta Pobla, es va procedir, tal i com es va fer quatre segles abans, a la lectura en l'església d'una selecció del contingut de dita Carta de Població, pactada entre els nous habitants de Benilloba i els representants del senyor conte de Aranda, el seu propietari.

El dimecres 7 de setembre del 1611, vespra de la festa del Naixement de la Verge Maria, Patrona de Benilloba, en aquest recinte sagrat van sonar unes paraules noves, mai pronunciades abans. S’hi va fer la lectura pública de la Carta Pobla de Benilloba. Els protagonistes de l’acte van ser dos nobles, Pedro Muntanyana i Pedro Fernández Felices, representants i procuradors del comte d’Aranda, quaranta-dos pobladors i el notari Onofre Cantó, encarregat de redactar l’acta i llegir-la.

Res sabem de les emocions que sentien aleshores tots ells, i de manera especial els pobladors. Ignorem també si aquestos, quan n’aprovaven el document, n’eren conscients d’estar vivint un moment històric, tant a nivell individual com col·lectiu. Nosaltres, amb el coneixement que en dona el temps, ho podem afirmar sense cap reserva. Efectivament, la data del 7 de setembre del 1611 ha marcat una fita fonamental en la nostra història local, perquè va hi tancar una etapa iniciada al segle IX, i en va obrir altra, totalment diferent a l’anterior. Significa, per tant, l’acta de naixement d’una Benilloba nova, i de la qual nosaltres encara som els seus fills.

Fins setembre del 1609 Benilloba havia estat habitada pels moriscos, és a dir, els antics musulmans que, a principis del segle XVI, havien sigut obligats a convertir-se en cristians. La política de conversió religiosa va resultar un fracàs, perquè aquestos cristians nous, dins de les seues cases i a l’interior dels seus cors, seguien fidels als manaments de l’Alcorà i als preceptes del seu profeta Mahoma. També va resultar inútil el propòsit que les dues comunitats, la cristiana i la morisca, acabaren integrant-se. Diferències culturals, religioses, socials i econòmiques van acabar per fer que visqueren separades sempre, i enfrontades finalment.

A diferència de la Benilloba del 1609, la del 1611 era cristiana a soca-i-arrel. Cristians eren els nous pobladors, i catòlica, apostòlica i romana la seua religió. La població havia canviat, doncs, però no el paisatge ni la condició social del seu propietari. Antonio Ximénez de Urrea, IX comte d’Aranda, seguia sent el baró de Benilloba i, per tant, amo i senyor de la vila i el seu terme. És a dir, de les cases i els camps, dels arbres i les pastures, del riu i els tossals.

I per a que els nous pobladors s’assabentaren de qui era l’amo de tot, i ho recordaren per a sempre, abans d’establir-se al poble devien d’acceptar les seues condicions. Això és la Carta Pobla, un contracte entre dues parts. D’una banda el senyor feudal , de l’altra els nous pobladors. Com en qualsevol contracte, en aquest n’estan detallades totes les obligacions que s’havien de complir i els drets que calia respectar, tant pels nous vassalls com pel mateix senyor feudal. No cal dir, però, que els vassalls tenien moltes obligacions i pocs drets, i tot el contrari el senyor. Era el que donava aquell temps.

Hui, amb la lectura de la Carta Pobla, volem recordar aquell fet històric i reviure un capítol del nostre passat. Quatre segles després l’aspecte de l’església parroquial ha canviat, i seran altres els protagonistes de l’acte. Això sí, tornaran a sonar les velles paraules pronunciades en 1611. I potser que, en trencar-se de nou un silenci tan llarg, les parets recuperen un ressò que tenien oblidat i, en recordar-lo, sospiren de nou la pedra i la fusta. Escoltem-les, doncs.

(Autor: Josep Cortés)

Distribució del llibret que s'ha imprès amb les fotos de les pàgines de la Carta Pobla i de la seua transcripció. 

Exposició de la Carta Pobla i "Coses Nostres"

A la seu de les Mestresses de Casa, al costat de les antigues escoles, es va inaugurar una exposició amb el llibre de protocols on es troba la Carta Pobla de Benilloba, amb alguns altres llibres, estris i objectes antics. L'Arxiu Municipal d'Alcoi ha cedit temporalment a l'Ajuntament de Benilloba el protocol notarial de 1611 que conté les dos cartes pobles atorgades pel senyor de Benilloba, el comte d'Aranda. La primera, que va ser revocada, i la segona, que és la que va estar en vigor.

Carta Pobla

Conferència "El Sistema de Reg en Benilloba"

Al Local de la Música, el professor Enric Morrió va donar una conferència sobre el sistema de Reg en Benilloba, que va ser seguida amb molt d'interès pels nombrosos assistents.

Diumenge 2 d'Octubre

Cercavila portant la Carta Pobla

Precedits per una colla de dolçainers, el Jutge de Pau es va encarregar de dur en processó la Carta Pobla fins a l'església, escoltat per la Corporació Municipal, el Rector de la parròquia, anteriors alcaldes i un gran nombre de veïns.

Missa

A continuació, es va celebrar una missa d'acció de gràcies, on el Sr. Rector va subratllar d'importància de la signatura de la Carta Pobla des del punt de vista de la cultura i de la fe.

En acabar la missa, molts veïns van voler fotografiar-se al costat de la Carta Pobla, conscient de d'importància de l'ocasió.

Descobriment Placa Commemorativa

Acabada la missa, es va procedir a descobrir i beneir una placa commemorativa del 400 aniversari de la Carta Pobla, al·ludint a totes les persones que han passat pel poble en estos quatre segles.

Vi d'honor

Per completar el matí, l'ajuntament va invitar en les Moreres a un vi d'honor a tots els que hi van voler participar.

Danses

La convocatòria per fer una dansada extraordinària amb motiu del 400 aniversari de la Carta Pobla, va ser tot un èxit, formant-se un cap de dansa que pegava la volta a la plaça i on els participants van gaudir d'unes hores de satisfacció.