9 Octubre 2006

Per a commemorar l'entrada de Jaume I en la ciutat de València el 9 d'Octubre de 1238, fet transcendental per al naixement del Regne de València, amb el qual vam quedar incorporats a Europa i a la Cristiandat, i com ja comença a ser tradicional a Benilloba, es van celebrat els següents actes:

Correllengua

Logo

El Correllengua va arribar a Benilloba el 6 d'octubre. L'acte, que va estar organitzat pel professorat de la Secció de Primària del Centre Públic Comarcal "Verge dels Dolors" es va iniciar amb la eixida a les 15:30 del cole i va recórrer els carrers del poble. Davant, anava la Flama de la Llengua. Li seguia un drac format per cap de cartó i túnel de tela sobre arcs, que eren portats pels xiquets  i un grup de dolçainers. Tancava la comitiva la resta de xiquets tots acompanyats pels seus mestres i d'algunes mares.


Al tornar novament al Centre, es va tocar la Moixaranga pel grup de dolçainers de Benilloba i es va llegir el Manifest que trobàreu a continuació i es va botar foc a una traca.

Un acte senzill però molt emotiu, al ser protagonitzat pels xiquets, que seran els futurs ciutadans que regiran este poble.

EL MANIFEST

Dia 8 d'Octubre - Homenatge a "Taino"

Projecció de la pel·lícula "Los héroes nunca mueren"

Va començar l'homenatge a Federico Borrell amb la projecció de la pel·lícula que va rodar Jan Arnold

En acabar, tots els assistents van anar cap la placeta de les Palmeres encapçalats per

la banda de música, les autoritats municipals i els familiars de Federico Borrell

Quatre familiars de Federico Borrell

L'autor de l'escultura

En acabar l'acte, es va fer una "picaeta" al voltant de la placeta, amb participació del públic en general.

Dia 9 d'Octubre - Manifest

Des del balcó de l'Ajuntament es van llegir un manifest i la cançó de Raimon que reproduïm a continuació:

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i
dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat.

Jo vinc d'un silenci
(Raimon)

 

A continuació, un grup de dolçainers va tocar la "Moixaranga"

I es va botar una traca

I el grup de nanos i gegats "Carracacal" va fer un cercavila.

El mateix grup va fer una dançà davant del Local de la Música,

Concurs de paelles

Per acabar la jornada festiva, es va botar un castell de focs artificials.