|
9 Octubre 2007 |
Per a commemorar l'entrada de Jaume I en la ciutat de València el 9 d'Octubre de 1238, fet transcendental per al naixement del Regne de València, amb el qual vam quedar incorporats a Europa i a la Cristiandat, i com ja comença a ser tradicional a Benilloba, es van celebrat els següents actes:
Correllengua
Logo
El Correllengua va arribar a Benilloba el 5 d'octubre. L'acte, que va estar organitzat pel professorat del Centre Públic Comarcal "Verge dels Dolors" es va iniciar amb la eixida a les 15:30 del cole i va recórrer els carrers del poble. Davant, anava la Flama de la Llengua. Li seguia un drac format per cap de cartó i túnel de tela sobre arcs, que eren portats pels xiquets i un grup de músics de la FilBe. Tancava la comitiva la resta de xiquets tots acompanyats pels seus mestres i d'alguns pares i mares.
Al tornar novament al Centre, es va llegir el Manifest que trobàreu a continuació i es va botar foc a una caixa xinesa. Un acte senzill però molt emotiu, al ser protagonitzat pels xiquets, que seran els futurs ciutadans que regiran este poble.
Manifest del Correllengua 2007
Avui rebem la Flama del Correllengua. Però la defensa de la llengua no pot quedar reduïda només a un dia a l’any, quan fem bons propòsits i solemnes declaracions. Lluny d’això, les nostres exigències han de mantenir-se presents i actives tot l’any.
És clar que a les autoritats els
hem d’exigir una actuació positiva al respecte, amb lleis que ajudin a
impulsar-ne la presència en la vida pública, i amb la garantia de l’acompliment
efectiu de les ja existents. Però també hem de ser conscients que, en última
instància, depèn de totes i tots nosaltres que la llengua sigui present i activa
en la vida pública els 365 dies de l’any.
Cadascú de nosaltres ha d’assumir
un compromís personal amb la llengua, la cultura i el país. Un compromís efectiu
i concret que, més enllà de les paraules, es concreti en fets.
I això passa per una clara actitud
de fermesa, per l’exigència a les administracions, a totes les administracions,
del seu ús i de la seva normal acceptació oral i escrita, sense boicots més o
menys encoberts;
passa per l’impuls de la plena presència en el món escolar, tant en les activitats lectives com en els espais de lleure i joc;
passa pel seu ús i estímul als mitjans de comunicació, tant públics com privats, tant orals com escrits, així com per la seva consolidació en el món d’Internet i de les noves tecnologies;
passa també per la lliure comunicació i la plena relació i intercanvi entre tots els territoris de parla catalana, sense entrebancs amb excuses nominalistes o falsament legals;
i passa per la plena integració
lingüística de la població nou vinguda, sigui d’on sigui, perquè aquesta és
l’única forma efectiva d’articular una nova societat, unida i sense
marginacions, en la qual la nostra llengua sigui realment el mitjà
d’interrelació.
Aspirem a aconseguir, i ho exigim així a les autoritats,
poder viure plenament i a tot arreu en la llengua pròpia dels Països Catalans.
Davant de la Flama del
Correllengua, assumim aquest compromís personal amb la llengua i el país, perquè
tenim la força de tot un poble.
Endavant amb el Correllengua!
Els professors van organitzar diversos tallers relacionats amb la jornada del 9 d'Octubre.
Dia 8 d'Octubre - Exposició
Amb una important presència de públic, es va inaugurar l’Exposició de Pintura d’Artistes Locals, en la que van participar molts dels veïns que tenen aficció per la pintura i en la que es va posar de manifest la qualitat de tots ells i, en alguns casos, l’extraordinari nivell.
Dia 9 d'Octubre - Manifest
Des del balcó de l'Ajuntament es van llegir el manifest que reproduïm a continuació:
Bon dia benillobers i benilloberes.
Gràcies per haver vingut. Fa goig de veure tanta gent del poble reunida. I més encara en un dia com hui, que tenim motiu per estar ben contents (perquè és dimarts i no treballem!) També. Però sobretot estem contents perquè hui és el dia dels valencians i de les valencianes.
Perquè un dia com hui, un nou d’octubre de fa molts anys, 769 exactament, el rei Jaume I va entrar vencedor a la ciutat de València. Encara tardaria un anys a arribar a Benilloba i més encara a donar per acabada la conquesta en la frontera sud, en la línia que va des de les terres de Biar a la mar. Però va ser amb la conquesta de la ciutat de València, que Jaume I va voler decidir el futur polític d’aquesta terra vora el mar que tant d’esforç li havia costat d’aconseguir.
Els nobles aragonesos que l’havien ajudat en la guerra volien les noves terres per a ells, que fóren una prolongació del regne d’Aragó, però el rei Jaume va voler que es constituïren en un regne independent, amb institucions i lleis pròpies i diferenciades.
Amb el pas del temps, aquell Regne de València que va crear el rei Jaume I ha anat adquirint lleis, tradicions, cultura i identitat pròpies fins a arribar a ser el que som ara, el poble valencià.
Per tant, el que celebrem hui no és cap altra cosa que el naixement d’un poble, el dels valencians, el nostre.
Un poble, el valencià, que no sempre ha tingut les coses de cara: si l’any 1707, el rei Felip V, després que perderem la batalla d’Almansa, ens va abolir els Furs, les nostres lleis, i vam perdre les nostres institucions, tampoc no li van anar millor les coses a la nostra llengua.
Però així i tot, la nostra voluntat de continuar sent valencians fa que quasi 800 anys després que el rei Jaume I ens vulguera Regne de València, encara ens sentim orgullosos de ser valencians i volem continuar sentint-nos-en.
Des de la democràcia i l’estat de les autonomies hem recuperat una part de l’autogovern que en el nostre naixement com a poble teníem. També ha millorat molt la salut de la nostra llengua. En aquest cas hem fet una aposta pel futur evident. Les noves generacions estudien en valencià i, a més de parlar-lo, el lligen i l’escriuen correctament, com és mereix qualsevol llengua de cultura.
Així i tot, als valencians ens queda molt de camí per fer, i cadascú de nosaltres n’ha de fer la seua part. I la més important és aprendre a mirar aquesta terra, la nostra, per tornar-la a descobrir, cuidar-la i estimar-la com es mereix.
A continuació, un grup de dolçainers va tocar la "Moixaranga"
I es va botar una traca
I el grup de nanos i gegats "Carracacal" va fer un cercavila.
Jornada de les paelles
Com comença ja també a ser tradicional, es va aprofitar la festa del 9 d’Octubre per organitzar una jornada de germanor, en la que cada colla d’amics va fer una paella, aprofitant les condicions idònies del pati de les antigues escoles i de l’actual seu del jubilats. L’Ajuntament va proveir gratuïtament la llenya necessaria per fer les fogueres i la Cooperativa va donar l'oli.
La recaptació de la barra va ser donada per a la restauració de l'Església.
Una volta digerida la paella, el grup d'introducció al ball "Notes Soltes" va animar la vesprada, ensenyant a ballar balls de varis països, amb una participació massiva i entusiasta, amb balladors de totes les edats.
Per acabar la jornada festiva, es va botar un castell de focs artificials.
