CALVARI 2011

Degut a les dificultats que suposava el pelegrinatge als Sants Llocs de Jerusalem, a partir del segle XV aniran sorgint a Europa els primers calvaris amb el seu corresponent Via Crucis. A les nostres terres aquesta pràctica pietosa, encara que amb antecedents al segle XVII, començà a arrelar al segle XVIII, majoritàriament entre les classes populars.

Aquests calvaris reproduïen a nivell local el camí que Jesús va fer des del palau de Pilat fins al Gòlgota. D'aquesta forma, els cristians que no podien pelegrinar a Terra Santa, tenien a casa seua la Via Sacra. El camí del calvari s'acompanyava de les catorze estacions, en les quals el creient podia detindre's a fi de reflexionar i pregar. El camí solia acabar en una ermita amb un Crist en la creu. Les estacions del Via Crucis solien ser o bé senzilles creus de fusta o les freqüents capelletes d'obra, normalment ornades amb plafons ceràmics on es representaven les distintes escenes de la Passió, des de la condemna de Jesús per Pilat fins a la col·locació del seu cos al sepulcre.

El Via Crucis és un acte litúrgic de Setmana Santa que sol celebrar-se als calvaris. En terres valencianes trobem multitud d’ermites en tossals i muntanyes amb una senda o camí on s’edificaren les capelletes de les XIV estacions que representen catorze instants de la pujada de Crist al mont Calvari de Jerusalem on fou crucificat. Via Crucis és una expressió llatina que vol dir "camí de la creu", és a dir, el camí que en la Ciutat Santa va des de la Torre Antonina fins el cim del mont Calvari.

De vegades però, els pobles del pla que no tenen cap elevació propera edificaven les casetes del calvari als afores de la població, o als murs de les cases en uns carrers determinats. El Via Crucis, ritual que encara s’hi manté, es resava en públic el Divendres Sant. L’origen d’aquesta pràctica devocional cal situar-la durant els primers segles del cristianisme a Terra Santa, quan Santa Elena trobà la Vera Creu. Després, amb l’establiment del Regne croat de Jerusalem, el peregrins que retornaven a Europa i els franciscans que custodiaven els sants llocs propagaren la pràctica del Via Crucis per tot arreu. En realitat, els Via Crucis constituïen una alternativa al perillós viatge a Terra Santa, un succedani immediat per a tots els que volien commemorar cada instant de la Passió i mort de Crist. En alguns indrets, especialment als Calvaris de muntanya on es disposava d’espai suficient, la distància entre les estacions es reproduïa espacialment seguint el model de Jerusalem, de manera que els fidels podien peregrinar d’estació en estació meditant els patiments de Jesús i identificant-se amb ell com si recorregueren la ciutat santa. De fet, després de la caiguda del Regne Croat de Jerusalem a mans dels musulmans les peregrinacions a Terra Santa s’havien convertit en un desig impossible. Els Via Crucis locals permetien rememorar el recorregut que es feia a la Via Dolorosa autèntica.

El Divendres Sant dia 22 d'Abril de 2011, es va celebrar a Benilloba el Calvari del qual trobareu a continuació algunes fotos.