Degut a les dificultats que suposava el pelegrinatge als Sants Llocs de Jerusalem, a partir del segle XV aniran sorgint a Europa els primers calvaris amb el seu corresponent Via Crucis. A les nostres terres aquesta pràctica pietosa, encara que amb antecedents al segle XVII, començà a arrelar al segle XVIII, majoritàriament entre les classes populars.

Aquests calvaris reproduïen a nivell local el camí que Jesús va fer des del palau de Pilat fins al Gòlgota. D'aquesta forma, els cristians que no podien pelegrinar a Terra Santa, tenien a casa seua la Via Sacra. El camí del calvari s'acompanyava de les catorze estacions, en les quals el creient es podia detindre a fi de reflexionar i pregar. El camí solia acabar en una ermita amb un Crist en la creu. Les estacions del Via Crucis solien ser o bé senzilles creus de fusta o les freqüents capelletes d'obra, normalment ornades amb plafons ceràmics on es representaven les distintes escenes de la Passió, des de la condemna de Jesús per Pilat fins a la col·locació del seu cos al sepulcre.

El Via Crucis és un acte litúrgic de Setmana Santa que se sol celebrar als calvaris. En terres valencianes trobem multitud d’ermites en tossals i muntanyes amb una senda o camí on s’edificaren les capelletes de les XIV estacions que representen catorze instants de la pujada de Crist al mont Calvari de Jerusalem on fou crucificat. Via Crucis és una expressió llatina que vol dir "camí de la creu", és a dir, el camí que en la Ciutat Santa va des de la Torre Antonina fins el cim del mont Calvari.

De vegades però, els pobles del pla que no tenen cap elevació propera edificaven les casetes del calvari als afores de la població, o als murs de les cases en uns carrers determinats. El Via Crucis, ritual que encara s’hi manté, es resava en públic el Divendres Sant. L’origen d’aquesta pràctica devocional cal situar-la durant els primers segles del cristianisme a Terra Santa, quan Santa Elena trobà la Vera Creu. Després, amb l’establiment del Regne croat de Jerusalem, el peregrins que retornaven a Europa i els franciscans que custodiaven els sants llocs propagaren la pràctica del Via Crucis per tot arreu. En realitat, els Via Crucis constituïen una alternativa al perillós viatge a Terra Santa, un succedani immediat per a tots els que volien commemorar cada instant de la Passió i mort de Crist. En alguns indrets, especialment als Calvaris de muntanya on es disposava d’espai suficient, la distància entre les estacions es reproduïa espacialment seguint el model de Jerusalem, de manera que els fidels podien peregrinar d’estació en estació meditant els patiments de Jesús i identificant-se amb ell com si recorregueren la ciutat santa. De fet, després de la caiguda del Regne Croat de Jerusalem a mans dels musulmans les peregrinacions a Terra Santa s’havien convertit en un desig impossible. Els Via Crucis locals permetien rememorar el recorregut que es feia a la Via Dolorosa autèntica.

Tradicionalment, l'ordre de les estacions segueix la numeració romana.

Com en moltisims pobles catòlics, en Benilloba existix també un Via Crucis o Calvari consistent en monuments amb les tradicionals capelletes de taulellets, en els que estan representades, gravades en baix relleu de pedra, les estacions corresponents als distints moments de la Passió de Jesucrist. En el cas de Benilloba, des de que es va traslladar el cementeri al nou emplaçament, coincideix la pujada del Calvari amb la pujada al cementeri.

Xipresos que ocupen l'antic cementeri, per on travessa el Via Crucis camí del Calvari

Ací trobareu a continuació les estacions corresponents al Calvari de Benilloba, tant en el conjunt de cada una com en el detall del baix relleu de pedra indicativa.

Segona Estació

Jesús carrega amb la Creu

Tercera Estació

Jesús cau per primera volta baix el pes de la creu

Quarta Estació

Jesús troba la seva Santíssima Mare

Cinquena Estació

Simó de Cirene ajuda a portar la creu al Salvador

Sisena Estació

La Verònica eixuga la cara de Jesús

Setena Estació

Jesús cau a terra per segona volta

Novena Estació

Jesús cau per tercera volta a terra

Desena Estació

Despullen a Jesús i li donen a beure fel i vinagre

Onzena Estació

Jesús és clavat a la Creu

Dotzena Estació

Jesús mor en la Creu

Jesús és devallat de la Creu i posat en braços de sa Mare

Catorzena Estació

Jesús és enterrat