Benilloba

Masos

El mas és una explotació agropecuària constituïda per una casa aïllada i un conjunt de terres de conreu adscrites a esta.

El mas, tant en els seus orígens com en el seu desenrotllament, està molt relacionat amb la història. La cultura romana va influir, tant a Catalunya com al Regne de València, en l'organització i la forma de vida de les cases del camp, en les que es percep un gran paregut amb les vil·les romanes. Més endavant, amb el feudalisme, la casa pren el nom de mansus, del que procedeix el de mas i el de masia.

Mas de Barratxina

Les relacions entre els propietaris (senyorets) i els masovers (maseros) estava regulat pels usos i costums. No existia un contracte escrit entre ambdós; bastava la paraula i l'encaixada de mans. Existien dos tipus de relació: aquella en què hom tenia la terra a mitges i s'havia de donar al senyoret la meitat de les collites i en la que el llaurador rebia el nom de masero o mitger; i aquella en què tota la collita era per al senyor i el llaurador rebia només un salari a canvi de treballar la terra; en est cas rebia el nom de casero. Existia també la figura del procurador, que era la persona encarregada de vetllar pels interessos del senyoret i controlar les collites de la masia.

La falta d'una seguretat social com ara en el cas dels treballadors fabrils, era esmenada amb l'afiliació a la Germandat, amb el que es tenia dret a assistència mèdica, pensió de jubilació, etc.

Les masies del País Valencià són del tipus multicultiu, és a dir, en elles hi ha una mescla d'oliverar, vinya, cereals, ramaderia, etc., amb terres suficients per a poder viure el masero amb la seua família i procurar-li unes rendes suficients als senyorets.

La seua situació sol ser en una lloma o tossal, junt a grans grups d'arbres, entre els quals no falta el pi. La planta baixa està constituïda per un vestíbul de distribució a la quadra i magatzems i als habitatges dels maseros i/o caseros, a més d'una cuina, que és l'habitació més important de la casa i que generalment serveix de menjador, amb una ximenera que ocupa el fons d'una paret. A la planta superior està l'habitatge, amb els seus dormitoris, a disposició del senyoret. En alguns casos, este habitatge era ocupat pel masero, romanent a la planta baixa una segona família que ajudava i rebia el nom també de caseros.

Per a emmagatzemar les collites, en la part més alta es trobava el porxi, del que formava part la pallissa, on s'emmagatzemava la palla per a alimentació dels animals i la cambra, on es guardaven els productes de la matança del porc (embotit i carn en adob), les bajoques enrrastrades per a secar, és penjaven els melons, etc.

En una estança annexa però separada, es trobava el trull, on es realitzava tot el procés d'elaboració del vi.

Existien masies de secà, en les que no hi havia aigua per a regar, i masies d'horta, en les que si que n'hi havia, al comptar amb fonts o amb subministrament d'aigua des de les sèquies generals.

Els animals que es criaven a la masia eren propietat del masero, el qual no tenia obligació de compartir-les amb el senyor. No obstant això, existia el costum d'anar a portar-li al senyor el ''present'', que era una mostra dels productes obtinguts de la matança del porc.

La construcció de la masia era de murs de pedra en lajas i maçoneria, de planta rectangular, i la teulada, normalment a dues vessants. El forjat dels pisos es recolza en bigues de fusta, i sobre ell es col·locava el paviment, de grans lloses de fang cuit. S'orientava generalment a migdia amb l'entrada principal en la part davantera.

L'ornamentació és molt important a les façanes de les masies. Exemple d'això són les portes, les finestres, manisetes i els rellotges de sol, que s'han conservat fins als nostres dies.

Mare de Déu dels Desemparats

(Mas de Barratxina)

Detall del texte

El moble més conegut era l'arca o caixa de núvia o simplement caixa, on es guardava coses de l'aixovar.

Alguns models de caixes

Actualment, amb l'increment del nivell de vida, el progrés de les tècniques agrícoles, la pèrdua relativa del valor de les collites i la marxa dels maseros als pobles i ciutats, les masies van alternant el seu ús agrícola amb el de residències de descans o acollidors hotels; no obstant això, no han perdut en cap moment els seus traços característics.